Els clàssics no moren mai. Aquest és un lema que sempre romandrà i que no s'ho emportarà el vent en absolut. És més, això es pot aplicar a casos pràctics com Carrer de la ràbia, un títol que va llançar SEGA per a la seva consola Mega Drive, i que està disponible totalment gratis per a Android.
Un joc que ja té gairebé 30 anys a l'esquena, ja que va sortir al mercat l'any 1991. Vegem si manté l'essència en la seva adaptació a Android o ha llençat per altres camins buscant una renovació.
SEGA Forever, el llançador de Street of Rage
Per resumir una mica els més escèptics per edat, Street of Rage és un videojoc de tipus beat 'em up amb scroll lateral, amb gràfics totalment característics de l'època. Píxels per tot arreu i una jugabilitat amb animacions limitada, però que va ser una autèntica revolució per aquell temps, convertint-se en un dels jocs més populars de SEGA. De fet, se segueix comercialitzant aquesta saga amb una entrega molt més recent, però això ja és una altra història.
Pel que fa a Android, el joc pertany al catàleg SEGA Forever, llançat exclusivament per portar a la petita pantalla aquests títols històrics igual que Sonic o The Revenge of Shinobi. A la pràctica és una mena de llançador de jocs, encara que cadascun es descarrega de forma individual a la Play Store.
Street of Rage és pura essència a SEGA Mega Drive
Abans de començar, hi ha diversos detalls curiosos que cal esmentar. A la pantalla inicial, podem configurar algunes opcions gràfiques com establir diferents filtres de pantalla o anivellar-ne la resolució, optant pel clàssic 4:3 o per uns píxels més depurats. Per iniciar la partida, com abans, podem jugar la partida de forma individual o entre 2 jugadors, un detall que s'agraeix.
Més enllà dels anuncis si tenim la versió gratuïta, que tampoc és que siguin una gran molèstia, el joc es comporta igual que l'era dels 16 bits, tant a contingut argumental com fins i tot a la disposició dels controls. Únicament se n'han afegit dos més, un per guardar la partida en qualsevol moment i un altre per rebobinar al nivell.
Una altra història diferent és el sistema de controls. Encara que compti amb la mateixa disposició que al comandament de la Mega Drive, la realitat és que les sensacions no són les mateixes. El joystick direccional no se sent bé, no respon a les pulsacions ni és àgil al tacte. Costa imitar els ràpids moviments que hem de fer per superar els nivells cada cop més complexos en aquest joc.
Entenem que no sigui fàcil portar un títol del 1991 a la petita pantalla dels mòbils, però la veritat és que empobreix l'experiència nostàlgica que genera. No obstant això, és totalment jugable, si adoptem la idea de no aixecar el dit del joystick en cap moment.